Secretariat Permanent

Tel: +34 93 553 89 58

sportcountries@gencat.cat

© Generalitat de Catalunya 2008

L'activitat física i l'esport són activitats lliures, promogudes i organitzades per organitzacions privades, que responen als valors culturals i socials més significatius en cada territori i en cada moment històric.

La implantació de l'esport a l'era moderna, com a pràctica social, va ser paral·lela al desenvolupament de les societats industrials, donant lloc a unes xarxes d'associacions esportives, com expressió dels valors laics de superació personal, eficiència i gratuïtat. Les regions on s'implantava el model industrial no sols s'identificaven en una formulació específica de la producció i del treball, sinó també del lleure i de l'activitat física. Els països industrials es manifestaven també com a països esportius, en tant que territoris on es practicava l'esport amb valors i pràctiques homogenis, donant lloc a un sistema esportiu propi constituït per la xarxa d'organitzacions que promovien i organitzaven la pràctica esportiva en aquell territori.

La consolidació de les societats industrials i la difusió dels valors de l'esport conduïren a la creació de les federacions internacionals, com entitats privades que coordinaven les organitzacions esportives de les diferents societats, amb independència de la seva estructuració política. La geografia esportiva a primers del segle XX no coincidia amb la geografia política.

Els valors de l'esport i la conveniència d'una més àmplia pràctica i difusió va motivar que, progressivament, les institucions polítiques de cada territori s'impliquessin en la promoció de l'esport, tot donant suport a les seves organitzacions esportives. Aquest impuls públic a l'esport i el propi desenvolupament de les institucions polítiques ha donat lloc a una progressiva assimilació pràctica de la geografia esportiva per la geografia política.

Actualment, si analitzem 52 federacions internacionals de les 66 que dirigeixen els esports reconeguts pel Comitè Internacional Olímpic, n'hi ha 51 que integren com a membres a federacions de 44 països esportius que no tenen la condició d'Estat independent reconegut per la comunitat internacional. Aquests 44 països, si bé comptabilitzen un nombre significatiu entre el conjunt de 195 països políticament sobirans, constitueixen una minoria en el si de les federacions internacionals el que fa que, actualment, les federacions internacionals plantegin dificultats a la integració de països esportius. Altres federacions més joves o dedicades a les diferents formes de practicar l'esport admeten més lliurament als països esportius.

Malgrat tot els països esportius, amb independència del reconeixement internacional de la seva condició política, existeixen com a territoris dotats d'un sistema esportiu propi.

La ponència planteja que la I Conferència Internacional de Països Esportius analitzi la vigència internacional del concepte de "país esportiu", estudiï els seus inconvenients i els seus avantatges, i formuli les possibilitats de dinamitzar programes de cooperació esportiva entre els diferents països.