Secretariat Permanent

Tel: +34 93 553 89 58

sportcountries@gencat.cat

© Generalitat de Catalunya 2008

La comunicació es formula sobre la base d'un estudi jurídic dels estatuts de les federacions esportives internacionals reconegudes pel CIO, així com de les federacions espanyoles i de les federacions catalanes. D'aquest estudi i de la consideració de la Carta Olímpica la diagnosi de la situació actual és que la majoria de les federacions internacionals tan sols admeten com a membres afiliats a federacions que corresponen a Estats internacionalment reconeguts. Tan sols unes poques federacions internacionals, la majoria d'esports minoritaris, admeten com a membres federacions que no corresponguin a Estats sobirans.

D'acord amb aquesta diagnosi es proposa el plantejament d'un nou model, viable jurídicament, per fer possible que les seleccions catalanes puguin participar en competicions oficials i no oficials, tot i considerar que a curt i mig termini avui no és possible la integració de les federacions catalanes a les federacions internacionals. El model que es proposa passa per buscar una solució per a totes les federacions, un model que reuneixi un seguit de condicions i que comportaria el desenvolupament de competicions oficials internacionals entre territoris (nacions, regions, petits països) amb autonomia esportiva.

L'objectiu de participar les seleccions esportives en competicions internacionals oficials es pot aconseguir per dues vies diferents: la preferible de negociar amb les actuals federacions internacionals la posada en marxa de competicions internacionals de territoris autònoms o, alternativament, la constitució d'una federació internacional de regions esportives. El criteri clau del nom model és el de "territori esportivament autònom" tant legislativament com políticament i en ell hi podrien participar països com els de la Gran Bretanya, els Lander alemanys, les Comunitats de Bèlgica, algunes regions de Portugal i França, en un futur les regions d'Itàlia, les Federacions autonòmiques a Espanya, etc.

Estratègicament aquest model alternatiu comporta la creació d'una nova competició internacional oficial on es doni entrada als territoris jurídicament autònoms des del punt de vista esportiu a Europa, bé per acord amb les federacions internacionals bé, en cas negatiu, constituint una federació internacional multiesportiva. La viabilitat jurídica del plantejament es fonamenta en que es tractaria d'una competició en la qual no hi participarien el Estats.

Aquest model és compatible amb el de les seleccions estatals i els únics arguments en contra serien del tipus polític. Resumint, el pla d'actuació seria: a) Primera etapa, instaurar un sistema de competicions europees oficials entre les seleccions de les regions d'Europa; i b) Segona etapa: instaurar un sistema de competicions oficials a nivell mundial entre regions autònomes de tot el món.