Secretariat Permanent

Tel: +34 93 553 89 58

sportcountries@gencat.cat

© Generalitat de Catalunya 2008

Per mitjà d'una aproximació etnològica, associada a una meticulosa etnografia del terreny, aquest document té com objectiu clarificar un procés social de transformació que té com a finalitat preservar la identitat d'un col·lectiu en un territori definit per límits interns específics: el Llenguadoc Rosselló. Mentre que la majoria de jocs s'han transformat en esports i s'han escampat des d'un punt de vista territorial, les justes conserven el seu caràcter local i s'arrelen en el País d'Oc sense haver estat mai exportats per tal de sobreviure. Aquest procés està directament relacionat amb la "tecnificació" de la pràctica que ha fet possible acceptar el canvi sense perdre la identitat.

En efecte, els símptomes de canvi en la forma de la pràctica de les justes es fan palesos mitjançant l'observació i l'anàlisi dels relats de molts testimonis i practicants. Les justes "d'abans", tal com les anomenen els ancians, associades amb una sèrie de valors tradicionals: a la vegada rústegues i amistoses, franques i lleials, belles i folklòriques, són vistes en els nostres dies com una modalitat pràctica més tecnificada i calculadora. Mitjançant la incorporació de valors d'elit, representatius d'un esperit competitiu s'ha desenvolupat un esport amb característiques tècnico-tàctiques. Aquestes característiques modernes posen en qüestió tan la possibilitat de que un joc tradicional subsisteixi l'any 2000 com el fet de conservar l'espai territorial on es practica.

En efecte, quins són els mecanismes utilitzats pels participants en les justes per a seguir inserits en un territori on conviuen des de fa segles? Com han experimentat aquest canvi relacionat amb la tecnificació de la seva pràctica i quines són les conseqüències?

Totes aquestes preguntes troben una resposta en un mecanisme no explicitat en el camp de la pràctica esportiva. Aquest mecanisme s'instaura en l'espai "entre dos" (" d'entre deux ")., entre la tradició i la modernitat, i permet emergir la comprensió d'un mode "ternari" que arracona els esquemes clàssics d'oposició en els quals sempre s'ha inscrit l'ordre social. Per aquest motiu, el camí del mestissatge esdevé un possible marc per a comprendre el sistema dels jocs i dels esports.

Aquesta comunicació, al proposar una sèrie de respostes, tracta igualment d'entendre les perspectives que aquest espai de compromís instaura en " l'entre deux ".