Secretariat Permanent

Tel: +34 93 553 89 58

sportcountries@gencat.cat

© Generalitat de Catalunya 2008

L'objectiu d'un model d'impacte econòmic de l'esport és determinar la riquesa generada en un país o regió pel desenvolupament de les activitats lligades a l'esmentat sector d'activitat. A partir d'una estimació de la despesa de cada un dels agents involucrats al sistema (fonamentalment, esportistes, empreses i administracions públiques), es calcula l'impacte d'aquesta activitat en el PIB, i en altres agregats macroeconòmics, com el treball o la generació d'ingressos per a la Hisenda Pública. Aquesta estimació podrà ajudar a quantificar la importància sectorial de l'esport en la CAPB amb l'objecte de definir possibles polítiques en aquest àmbit.

Actualment, Euskadi presenta una sèrie de paràmetres en quan a participació en activitats esportives i en quan a infrastructures que el situen en una bona posició en comparació d'altres regions o països d'Europa. Un 50% de la població fa esport, encara que no amb la mateixa intensitat o motivació. Així, s'ha dividit el conjunt d'agents que composen el Sistema Basc de l'Esport en quatre nivells esportius; l'Escolar, el de Participació, el de Rendiment i el d'Alt Nivell.

Aquesta important implantació de l'esport en la societat basca suposa que aquest sector, expressat en tots els seus nivell i àmbits, va generar l'any 2001 per la CAPB, un total de 1,9% del seu PIB (767.460.935) i va col·laborar en el manteniment del 2.2% del treball d'Euskadi (18.837 llocs de treball). Tot això gràcies a una demanda o despesa total de 854.855.651 euros, en la que les Administracions Públiques van aportar un 6,1% de la mateixa, recuperant - via impostos - un total de 108.058.500 euros (és a dir, por cada euro que les administracions públiques basques van invertir en esport, en recuperaren 2,07 euros). L'aportació pública fou superior, en termes relatius, en l'Esport Escolar (13,11% del total de la despesa) i en el de Participació (6,16%) que en el d'Alt Nivell (0,65%). Cal destacar que precisament els nivells de l'Esport Escolar i el de Participació van contribuir al 51% del total de la demanda anteriorment citada. En tots dos nivells, el desembols dels propis esportistes va suposar aproximadament el 90% del total.

L'Alt Nivell va acaparar el 23,5% de la demanda, mentre que l'esport de Rendiment un 17%. El 8,5% de la demanda restant va estar constituït per altres conceptes no classificables directament en un dels quatre nivells.

L'esport desenvolupat pels agents que interactuen en un o varis dels nivells abans descrits, no només constitueix un motor de desenvolupament econòmic (el que tracta d'estimar el model en si mateix), sinó que també és un generador de valors socials i culturals, i per tant, conforma un important pol de prestació de serveis socials, al transmetre valors educatius, relatius a la salut i al benestar social.